The art of losing isn’t hard to master;
so many things seems filled with the intend to be
lost that their loss is no disaster

Lose something every day.Accept the fluster
of lost door keys, the hour badly spent. The art
of losing ins’t hard to master.

Then practice losing farther: places,and names, and where it was you meant
to travel. None of these will bring disaster.

I lost my mother’s watch. And look! my last,
or next to last, of three loved houses went. The
art of losing isn’t hard to master.

I lost two cities,lovely ones. And, vaster,
some realms I owned, two rivers, a continent.
I miss them, but it wasn’t  a disaster.

Even losing you (the joking voice, a gesture
I love) I shan’t have lied. It’s evident
the art of losing;s not too hard to master though it may
look like (write it!) like disaster

No és difícil ser mestre de l’art de perdre;
tantes coses semblen plenes de la intenció de  volerse perdre
que la seva pèrdua no és cap desastre.

Perdre alguna cosa cada dia. Acceptar el trasbals
de perdre les claus, de l’hora malgastada.
No és difícil ser mestre de l’art de perdre.

Després practicar perdre més, més ràpid; llocs, noms i allà
on pensaves anar de viatge. Res d’aixó serà un desastre.

He perdut el rellotge de la meva mare. I mira, l’última, o penúltima
de les tres cases estimades. No és difícil ser mestre de l’art de perdre

He perdut dues ciutats, encantadores. I,encara més, alguns regnes
que em pertanyen, dos rius, un continent. Els trobo a faltar,
peró no va ser un desastre.

Fins i tot perdre’t a tu (la veu fent broma, un gest que
estimo) no hauré mentit. És evident, l’art de perdre no és tan difícil
de dominar tot i que pugui semblar (escriu-ho!) com un desastre.