Com si demanés una almoina corrent
i a la meva mà estesa,
un estrany premés un regne.
i jo quedés desconcertada-
Com si demanés a l’orient
si tenia per a mi un matí-
i pogués aixecar els seus dics propre
i inundar-me amb l’albada!

As if I asked a common Alms,/ And in my wondering hand/ A Stranger pressed a Kingdom,/ And I, bewildered, stand—/
As if I asked the Orient/ Had it for me a Morn—/ And it should lift its purple Dikes,/ And shatter me with Dawn!