A cau d’orella
dir-te a tu
el que només a tu vull dir-te,
a cau d’orella;
amb una veu molt fina,
tan fina com un aire
que un altre aire
portés per l’aire,
a cau d’orella;
com un alè que entrés en el teu cos
i fos el teu aire, la teva sang,
el teu cos, la teva carn.
A cau d’orella,
per amorosir-te encara més,
per rendir-te, per abandonar-te tu;
a cau d’orella,
tremolant, espantat,
vigilant, temerós,
que no fos que, en dir-la,
es perdés i no fos possible,
que no fos que en veu alta,
se l’emportés algú altre….
A cau d’orella,
que ningú no ho senti,
que res es perdi,
que en buidar-me jo tot,
quedis tu tota plena,
plena d’aquesta buidor meva
quan m’escoltis preguntar-te,
a cau d’orella,
si et voldries casar amb mi.