Dolça carn teva que acarono
sota el fred del llençol de lli
i l’olor de mel de la pell
que omple els plecs de la nit.
Atrapada entre mans i cames,
sense força et tinc abraçada
i no em cal cap pregunta més:
la nostra escalfor és bastant
per fondre l’infinit en la foscor
que s’omple a poc a poc
de tu i de mi.
Dolç el teu cos que anyoro
lluny del llit on passem la nit.