Deixaré de ser com soc,
perduda aquesta aparença,
les molècules del cos
quedaran totes disperses
i, passat un temps, seran
molècules de l’amor;
deixaré de ser com ara
i, amb passió desconeguda,
buscaran eternament
un jo desconegut.

Així el nostre amor present,
és viu en les parts que els dos
portem separadament
d’un ser que quedà extingit;
molècules que en trobar-se,
més enllà de cada mort,
clamen per un únic cos
i es senten en la carícia,
es criden en l’abraçada,
en el nostre amor encara.