Cartellera dels dies,
no cal ni passar pàgina,
tot ens espera sense moure’s
i cada cosa és al seu lloc.

Què fa dels dies
ser tan iguals,
ser tan per sempre,
tan incessants:
la llum del sol
que ve del cel,
el mar immens
de cada dia
que sempre es mou
al mateix lloc?

Tot el que passa
i sembla que res passi;
la vida, hipnòtica,
crida només més vida!

Perquè no bull la sang
i crema al cor,
perquè no beure l’aire
fins a l’ofec?

Algú canta la cançó que ens adorm,
la cançó que no sap com passa el temps,
la cançó que no sent el que és la mort.