Hagués hagut de mirar-te més
i aixi, al mirar-te ara, creure
que t’he mira’t sempre.
Hagués hagut de mirar-te més,
mirar-te quan allà estaves,
al meu devant, com ara.
Però la ràbia d’aquestes fotos,
és pensar el que he perdut
i que allà no puc trobar-te;
que vas canviant i et vaig perdent,
que només et tinc aquí i ara
i que per molt que et miri,
per molt que et miri,
haguès hagut de mirar-te més.