El paisatge muntanyenc amb els cims nevats. Les valls, el mar dels fiords, el gel, les glaceres i l’arribada de la neu anunciant el nou hivern.
La vida salvatge com mai abans viscuda, amb animals i ocells (la guineu àrtica, l’os polar, foques, orques, rens) amb qui hem estat en contacte sense por, amb respecte i silenci.

El pas del temps en els vestigis humans dels caçadors, miners i baleners amb les seves terribles històries i en els fòssils i en les restes d’animals escampades per platges fosques de pedres, algues i sorra marró.

El fred constant, com una amenaça que hem pogut superar, i el vent glaçat que feia encara més difícil gaudir d’aquell món.
Un silenci com el paper en blanc on ara escric, un silenci d’on sortia tot, el tro del gel caient a l’aigua, les onades trencant fora, a mar obert, lluny del fiord on les sentíem.

Els blocs de gel a la llacuna, arrossegats pel corrent, ràpids i silenciosos en mig de la calma més absoluta, fins a xocar entre ells amb un cop sord i esmorteït. I la llum canviant, sempre molt dèbil, entremig de núvols grisos com el fred.

El toc de campana a mitjanit, en plena navegació, per a avisar al passatge de l’aparició de la llum polar, fantasmagòrica, l’esperit del fred i de la nit fet visible, just a sobre el màstil: un núvol de llum verdosa, allargat i corbat, canviant ràpidament de forma fins a esvair-se. I en aquell precís moment, la sorpresa de veure l’estrella polar molt a dalt en el cel, quasi a sobre dels nostres caps.

Lentament l’aigua tornant-se oliosa a prop de la sorra i el mar glaçant-se. Més enllà la tundra cobrint-se de neu mentre la llum s’escurça cada dia una mica més. I de sobte, l’encontre inesperat amb l’immens os polar, estirat damunt la pedra, adormit, impertorbable al mig del vent gelat.
Saber que les condicions seran cada cop més extremes i la vida quasi impossible; que el gel s’anirà estenent per la terra i per sobre l’aigua i
la neu acabarà cobrint tot el paisatge; i que la llum anirà desapareixent a poc a poc, fins que tot quedarà a les fosques en un mon glaçat.