Per a tenir viu el teu record,
oh mare, demano, ploro, canto,
per a pensar clar en tot moment,
oh mare, tu mare, tu tant dolça,
per a que més enllà dels propis actes,
oh mare estimada, dolça mare,
el pensament m’acosti sempre a tu,
tu que t’has mostrat bondadosa
i has sabut sempre perdonar.
Esforça’t, em dic, i que aquest esforç
sigui el teu reconeixement
de la seva vida amb nosaltres;
busca aquest rar equilibri
entre el desaferrament
i el goig serè per la vida.
Per tenir viu el teu record,
oh mare estimada, a tu et canto!