Pels anys
i els seus esborranys,
pels anys
de paranys seductors,
pels danys, també, d’alguns anys
i els seus planys,
xaragalls que allà estan
i que, ara, agafats de la mà,
podem saltar i vorejar.
Però sobretot, pels anys sense panys,
pels anys com vitralls,
fets amb l’amor i la llum
on mirar-se i sentir-se mirat.
I per les nits de tants anys,
tenint-te al costat
dins la tèbia foscor,
el cos encaixat al teu cos.
Per tants anys,
per a molts més anys,
per molts anys!