Vés al contingut
Primers poemes
És quasi res
Dia d’hivern
Corre conill corre
Em quedaré amd el dubte
E.A. Poe
El Dorado
Haikus i 5 proses
Allà respira
Bufa de terra
Cau llum del nùvol
Crits d’orenetes
El mar movent-se
De llum, coàguls
El mar en calma
En la barreja
La llum es banya
La pell de l’aigua
Plena de pluja
Tens el sol que t’envolta
Et veig desde el darrera
Juntes i somrients
Blava del cel
Tristan Corbière
Guido Cavalcanti
E. Dickinson
14/323
18/220
Jules Romain
Anna
Anna
25 i més
A foc, a foc
Per molts anys
Hi ha parts del teu cos
Corre conill corre
Un amor
No han passat els dies
Del mar tu i jo
Aixó és l’amor
Tant i tan poc
Com el cos de l’onada
Quanta fortuna
Aquest amor
A cau d’orella
Molècules de l’amor
Hauria d’anar en tren
Una forta tempesta
Ha començat a nevar
No moure’m gens
No puc tenir-me
Si em veig
Sense fer-se invisible
M’espolsaria
Què faria sense mi
Vaig fent recompte
Mig despert
II
L’esquena es tensa
Et veig i em giro
L’amor que es diu
Dolça carn teva que acarono
Desapareixeria
El gust de tu
Dol no ser
Què s’agita amb el mar
Tindrà més pes
Remors i sorolls
És aquesta mort sobtada
On és que hi ha res
Arribat fins aquí
On l’intangible
Per poca cosa
No poder més
Una boirina confon
El mar fa son
Ara que alguna cosa
En el full en blanc
El libre que fa temps
Deixaré de ser com soc
Cartellera del dies
Els ulls no enganyen
Elisabeth Bishop
Un Art
2020-2021
Serà deixar de ser
La lluna
Com l’esquiador
A mitjanit
Allò que guarda
De camí
Com el fil de l’aigua
Aquell moment
Et prenc
Més de tu
Hagués hagut
Quina pena
Com si cada vegada
Si rastrejo
Avui que celebrem
Haikus 2025
És nit tancada
Vius, dels que moren
Quantes vegades
un constant morir
era mort o viu?
de quina foscor
trèmola a l’aire
Són tan petites
El mar encalmat
La barca és fora
A dalt de l’arbre
Tan dèbil la llum
corre l’onada
s’allarga el dia
silenci iclaror
m’agradaria
l’onada es trenca
on és que hi ha res
baixant per la vall
com estarà el camp
només el batec
en obrir el llum
Al mig de l’aire
Per fi la pluja
baixem junts tots tres
pels cims embromats
aquesta fredor
ja entrada la nit
La pluja encara
e la nocturna
la calor d’estiu
encara la nit
tant de foc
Cau un llamp fugaç
veure i no mirar
Invisible gest
què estarà
a salts, inquiet
jugant a moure
tantes onades
el vent ha escombrat
entre lers herbes
el tro és el cor
la calor va i ve
Spitsbergen
Spitsbergen 2010
Illes Canaries
Om tare tuttare ture soha
oh mare
no haver-te
Et buscàvem
Per a qué
Em pregunto
no entrarà
peró jo se
no hi ha esperança
així es com
no hi ha lloc
Reviure
per tenir viu
tot el mar
i la pena
què trista
Primers poemes
És quasi res
Dia d’hivern
Corre conill corre
Em quedaré amd el dubte
E.A. Poe
El Dorado
Haikus i 5 proses
Allà respira
Bufa de terra
Cau llum del nùvol
Crits d’orenetes
El mar movent-se
De llum, coàguls
El mar en calma
En la barreja
La llum es banya
La pell de l’aigua
Plena de pluja
Tens el sol que t’envolta
Et veig desde el darrera
Juntes i somrients
Blava del cel
Tristan Corbière
Guido Cavalcanti
E. Dickinson
14/323
18/220
Jules Romain
Anna
Anna
25 i més
A foc, a foc
Per molts anys
Hi ha parts del teu cos
Corre conill corre
Un amor
No han passat els dies
Del mar tu i jo
Aixó és l’amor
Tant i tan poc
Com el cos de l’onada
Quanta fortuna
Aquest amor
A cau d’orella
Molècules de l’amor
Hauria d’anar en tren
Una forta tempesta
Ha començat a nevar
No moure’m gens
No puc tenir-me
Si em veig
Sense fer-se invisible
M’espolsaria
Què faria sense mi
Vaig fent recompte
Mig despert
II
L’esquena es tensa
Et veig i em giro
L’amor que es diu
Dolça carn teva que acarono
Desapareixeria
El gust de tu
Dol no ser
Què s’agita amb el mar
Tindrà més pes
Remors i sorolls
És aquesta mort sobtada
On és que hi ha res
Arribat fins aquí
On l’intangible
Per poca cosa
No poder més
Una boirina confon
El mar fa son
Ara que alguna cosa
En el full en blanc
El libre que fa temps
Deixaré de ser com soc
Cartellera del dies
Els ulls no enganyen
Elisabeth Bishop
Un Art
2020-2021
Serà deixar de ser
La lluna
Com l’esquiador
A mitjanit
Allò que guarda
De camí
Com el fil de l’aigua
Aquell moment
Et prenc
Més de tu
Hagués hagut
Quina pena
Com si cada vegada
Si rastrejo
Avui que celebrem
Haikus 2025
És nit tancada
Vius, dels que moren
Quantes vegades
un constant morir
era mort o viu?
de quina foscor
trèmola a l’aire
Són tan petites
El mar encalmat
La barca és fora
A dalt de l’arbre
Tan dèbil la llum
corre l’onada
s’allarga el dia
silenci iclaror
m’agradaria
l’onada es trenca
on és que hi ha res
baixant per la vall
com estarà el camp
només el batec
en obrir el llum
Al mig de l’aire
Per fi la pluja
baixem junts tots tres
pels cims embromats
aquesta fredor
ja entrada la nit
La pluja encara
e la nocturna
la calor d’estiu
encara la nit
tant de foc
Cau un llamp fugaç
veure i no mirar
Invisible gest
què estarà
a salts, inquiet
jugant a moure
tantes onades
el vent ha escombrat
entre lers herbes
el tro és el cor
la calor va i ve
Spitsbergen
Spitsbergen 2010
Illes Canaries
Om tare tuttare ture soha
oh mare
no haver-te
Et buscàvem
Per a qué
Em pregunto
no entrarà
peró jo se
no hi ha esperança
així es com
no hi ha lloc
Reviure
per tenir viu
tot el mar
i la pena
què trista
M’espolsaria
M’espolsaria
com un gos; de paraules,
m’esquitxaria.
Prev
Next
Contacte