En una Capsa de Banús, quan han volat els anys
mirar d’aprop amb reveréncia,
netejant la pols de vellut
que els estius han espargit allà!

Acostar a la llum una carta
groguenca ara amb el temps,
per repassar les descolorides síl·labes
que ens estimularen com el vi!

Potser el pètals d’una flor pansida
entre les coses a trobar-
arrancada molt lluny, cert matí,
per una mà galant, consumint-se!

Un riç, potser, de fronts
que la nostra constància ha oblidad,
potser una antiga quincalla
encastada amb un estil passat de moda.

I després, tornar-ho tot en silenci
i anar-la cuidant,
com si la petita Capsa de Banús
no fos un assumpte nostre!

In Ebon Box, when years have flown/ To reverently peer,/ Wiping away the velvet dust/ Summers have sprinkled there!/
To hold a letter to the light-/ Grown Tawny- now- with time-/ To con the faded syllabes/ That quickened us like Wine!/
Perhaps a flower’s shrivelled cheek/ Among its stores to find-/ Plucked far away, some morning-/ By gallant- moldering hand!/
A curl perhaps, from foreheads/ Our constancy forgot,/ Perhaps an antic trinket/ In vanished fashion set!/
And then tov lay them quiet back-/ And go about its care-/ As if the little Ebon Box/ Were none of our affaire!